Què és la prova de broncoprovocació?
La prova a la que vostè va a sotmetre’s consisteix en inhalar quantitats cada vegada més grans de diverses substàncies (clorur de metacolina, histamina, carbachol, adenosina) o en realitzar determinades maniobres (exercici o hiperventilació) que són capaces de provocar un estretament dels bronquis en persones amb hiperreactivitat bronquial.
Què mesura la prova de broncoprovocació?
És una prova que serveix per a confirmar o descartar la presència d’hiperreactivitat bronquial.
Com es realitza la prova?
Aquesta prova es realitza per infermer qualificat amb experiència i sota vigilància mèdica.
En primer lloc es confirma l’absència de contraindicacions i el compliment del temps previ establert sense medicació inhalada. El metge li ha d’informar dels possibles riscos d’aquesta retirada transitòria de la medicació (reaparició dels símptomes que acostumen a presentar-se).
A continuació es duu a terme una mesura de la funció pulmonar mitjançant una espirometria (tècnica que mesura els fluxos i volums respiratoris). Si aquesta és normal, se li dóna a inhalar una petita quantitat de la substància i després de cert temps es mesura novament la funció pulmonar. Això es repeteix amb concentracions creixents d’aquesta substància fins arribar a una quantitat determinada amb la que finalitza la prova. Si en qualsevol de les inhalacions la funció pulmonar baixés fins a un límit establert, la prova es suspèn.
Quina preparació es necessita?
No ha de fumar en les 24 hores prèvies a la realització de la prova.
Evitarà la ingesta d’estimulants del sistema nerviós central com el cafè o el te i/o depressors del mateix, com l’alcohol o determinats medicaments com els tranquil·litzants o els utilitzats per a poder dormir (hipnòtics).
Suprimirà l’ús d’alguns aerosols utilitzats precisament per modificar la grandària dels bronquis. Observant-se els períodes de temps necessaris després de la retirada de medicaments que poden alterar la dinàmica bronquial tal com s’indica en la següent Taula:
Fàrmac | Temps d'abstinència |
---|---|
Agonistes β2 | |
Acció ràpida | 6 hores |
Acció prolongada | 36 hores |
Oral | 24 hores |
Teofilines | 48 hores |
Ipratropio | 6 hores |
Cromones | 24 hores |
Si es té algun dubte sobre l’ús de qualsevol medicament previ a la realització de la espirometria, el millor és que es consulti amb l’especialista.
Li entregarem un consentiment informat que haurà de signar abans de començar la prova.
Quins efectes li produirà:
La prova és ben tolerada i les molèsties es relacionen amb el temps que necessita per dur-se a terme i la necessitat de realitzar diverses espirometries (requereixen un esforç).
En què li beneficiarà:
Permetrà el diagnòstic d’asma bronquial. Facilita la indicació del tractament més adequat.
Quins riscos té:
Qualsevol actuació mèdica té riscos. La major part de les vegades els riscos no es materialitzen, i la intervenció no produeix danys o efectes secundaris indesitjables. Però a vegades no és així. Per això és important que vostè conegui els riscos que poden aparèixer en aquest procés o intervenció.
Els més freqüents:
Tos, opressió en el pit i lleu dificultat per respirar.
A vegades pot produir sensació de calor, suor o mareig. Pot aparèixer en persones sensibles a certes situacions (anàlisi de sang, visió de sang, dolor, etc.).
Els més greus:
És excepcional que es produeixi un atac sever d’asma amb insuficiència respiratòria, espasme de glotis i espasme coronari.
Contraindicacions:
L’espirometria no s’ha de realitzar mai en les següents situacions:
- Expulsió de sang amb la tos (hemoptisi) d’origen desconegut.
- Neumotòrax.
- Inestabilitat hemodinàmica (difícil control de la tensió arterial), angina de pit o infart recent, o oclusió d’una artèria pulmonar amb un coàgul de sang (tromboembolisme pulmonar).
- Dilatacions anormals de les artèries (aneurismes) toràciques, abdominals o cerebrals.
- Cirurgia ocular recent (per exemple: cataractes) o despreniments de retina.
- Presència d’una malaltia aguda que pot interferir amb la correcta realització de les maniobres (per exemple: nàusees, vòmits).
- Cirurgia toràcica o abdominal recent.
A més de les que el seu metge li indiqui.