Prova broncodilatadora (PBD)

Consisteix en mesurar els canvis que es produeixen en un paràmetre funcional després de l’administració d’una substància broncodilatadora per via inhalatòria, és a dir, per realitzar una PBD, un determinat subjecte ha de realitzar una espirometria abans i uns minuts després d’inhalar un broncodilatador.

En gran part dels centres s’utilitza un agonista β2 inhalat (salbutamol o terbutalina) i es mesura la variació en un paràmetre de l’espirometria (FEV1) en relació al valor basal.

La PBD mesura l’anomenada resposta broncodilatadora (RBD), que és la milloria que es produeix en un determinat paràmetre de l’espirometria (FEV1) en relació al valor basal, després de l’administració d’una substància broncodilatadora (més enllà de la seva variabilitat biològica espontània i de la resposta observada en persones sanes).

Per realitzar l’espirometria amb PBD el pacient simplement ha de seguir les instruccions del tècnic i intentar col·laborar el millor possible sense posar-se nerviós.

En primer lloc el pacient ha d’asseure’s en una cadira en la postura correcta, verticalment i amb els peus fermament assentats sobre el terra, se li fa respirar a través del filtre de l’espiròmetre, mantenint ben tancats els llavis al voltant del mateix, el pacient ha de portar unes pinces nasals perquè l’aire no s’agafi ni s’escapi pel nas.

Una vegada còmodament assegut se li sol·licita que realitzi una inspiració màxima i que a continuació expulsi per complet l’aire dels seus pulmons utilitzant tot el temps que necessiti, el registre que s’obté mitjançant aquesta maniobra és el d’una espirometria simple.

Finalitzada l’espirometria simple es realitzen les maniobres de l’espirometria forçada, és la mateixa tècnica només que en aquest cas després de la inspiració profunda se sol·licita al pacient que expulsi l’aire el més ràpidament que pugui i fins a on pugui.

S’han de realitzar almenys tres maniobres que siguin reproduïbles (amb valors molt similars) i la millor de las tres és la que es considera en l’avaluació del pacient.

Posteriorment s’administra el broncodilatador inhalat i als pocs minuts es torna a repetir la prova per prendre nota dels nous valors aconseguits.

No ha de fumar en les 24 hores prèvies a la realització de la prova.

Evitarà la ingesta d’estimulants del sistema nerviós central com el cafè o el te i/o depressors del mateix, com l’alcohol o determinats medicaments com els tranquil·litzants o els utilitzats per poder dormir (hipnòtics).

Suprimirà l’ús d’alguns aerosols utilitzats precisament per modificar la grandària dels bronquis. Observant-se els períodes de temps necessaris després de la retirada de medicaments que poden alterar la dinàmica bronquial com s’indica a la següent Taula:

Si té algun dubte sobre l’ús de qualsevol medicament previ a la realització de l’espirometria, el millor és que es consulti amb l’especialista.

Es pot concretar en dos apartats, és a dir, diagnòstic, terapèutic.

• Diagnòstic: Una PBD positiva es pot considerar indicadora d’hiperactivitat bronquial inespecífica. Aquesta permet diagnosticar asma bronquial però també pot acompanyar a altres malalties com la bronquitis crònica.
• Terapèutic: La PBD ha de considerar-se com un instrument auxiliar (juntament a altres com ara qüestionaris de qualitat de vida, escales de dispnea i test d’esforç) a l’hora de valorar la resposta al tractament broncodilatador (1). A vegades es pot observar milloria subjectiva de la dispnea que no ve acompanyada de milloria funcional i això no ha de constituir un argument en contra de la utilització de broncodilatadors (BD).

Són les mateixes que les de l’espirometria a més de la incapacitat per dur a terme una maniobra correcta i en la manca de col·laboració per part del pacient per a la mateixa.