La incontinència urinària femenina és un dels trastorns més prevalents. S’estima que fins a un 30% de les dones patiran aquest problema en algun moment de la seva vida.
Moltes i diverses són les causes que poden produir incontinència: l’edat de la dona, el pes, l’activitat física, el tipus de part… La importància però de la incontinència no és la seva prevalença, que també, sinó la manca de qualitat de vida que produeix en la dona que ho pateix.
Aquest continua sent un tema tabú. És una patologia que moltes dones no expressen tenir. Es tal com si entenguessin que és un fet que toca tenir, que és evolutiu en la vida i que no hi ha res a fer. Doncs no, ni toca tenir-lo, ni toca patir-la i sí, sí que hi ha molt a fer.
Hem de tenir en compte que la incontinència urinària femenina acostuma a anar acompanyada de trastorns en el sòl pelvià. Per tant, quan parlem de la incontinència urinària l’emmarcarem dins dels trastorns del sòl pelvià, entenent que aquella és una manifestació dels diferents músculs i teixits que hi ha a la pelvis.
Aquests músculs i teixits proporcionen la subjecció dels diferents òrgans de la pelvis. Quan aquests músculs s’alteren, tal com si fos un castell de naips tota l’estructura trontolla. Per això, i segons l’alteració, algunes dones sols referiran incontinència urinària, o de gasos o de femta, o prolapses o combinacions múltiples. El que sí que està clar és que qualsevol d’aquests trastorns disminueix la qualitat de vida i que la gran majoria tenen solució.
Què podem fer? En primer lloc hem de ser capaços d’identificar el trastorn. Perquè no serà el mateix en una fase inicial que en una fase avançada. Per exemple, en una dona que acaba de tenir un bebè, si en el postpart incidim i remarquem en com cuidar el sòl pelvià, probablement minimitzarem que a llarg termini aquella dona tingui severs problemes d’incontinència. I no val en dir-li un dia, sinó que li hem d’anar recordant, que la dona entengui la importància del que li estem dient. És a dir, acompanyar a la dona.
Per tant, el que hem de fer en primera instància és identificar el problema i quina severitat té. Per a fer això utilitzarem dues eines: l’exploració física i uns tests de qualitat i severitat de la incontinència. En quan a l’exploració física hem d’observar la zona pèlvica, veure si les relacions anatòmiques estan conservades, com està l’estat muscular, explorar que no hi hagi antics estrips musculars (molt típic després dels parts). Aleshores podrem sol·licitar a la dona que completi una sèrie de tests que ens donaran una visió sobre el grau d’incontinència i intentarem posar una mica d’objectivitat a un problema que té molta part de subjectivitat i emocional.
Un cop tinguem el problema identificat haurem de sol·licitar, pot ser, un seguit de proves complementàries per a poder obtenir una mica més d’informació de cara a plantejar un tractament. I un cop tinguem una visió del que hi ha i de en quin grau està, es plantejarà una opció terapèutica a la dona. Els tractaments dels trastorns del sòl pelvià són, com el seu origen, diversos i multiprofessionals.
Quines són les opcions terapèutiques? Doncs tenim la rehabilitació funcional del sòl pelvià, tenim la cirurgia i tenim els tractaments farmacològics.
La rehabilitació del sòl pelvià és una part importantíssima del tractament dels trastorns del sòl pelvià. És bàsica i cabdal quan identifiquem aquests en fase inicial i és clau per a preparar músculs de cara a una possible cirurgia. La rehabilitació cal fer-la en llocs específics i conduits per un metge que conegui la patologia i sàpiga fer treballar aquesta musculatura.
Ens queda la cirurgia. Aquesta com ja aneu veient no sempre és necessària però si ho és és crucial que hàgim arribat a ella després d’haver identificat el trastorn, d’haver-lo treballat i tenint doncs molt clar que és una opció correcta.
Els tractaments quirúrgics són diversos, de vegades es realitzen com a actes únics i d’altres cal aplicar diferents a la vegada.
Ja veieu doncs que un sol signe d’avís com pot ser la incontinència s’ha de veure amb una visió molt àmplia i integradora.
A GEMA creiem en la medicina personalitzada però també en l’excel·lència professional. És a dir, el nostre principal objectiu és ajudar als nostres pacients pel que som conscients que ens hem d’organitzar al voltant d’ells. Saber què necessiten i qui els hi pot donar la millor solució. Afortunadament i referint al tema de que parlem avui, el servei de Ginecologia i Obstetrícia de GEMA consta de professionals suficientment preparats per a dur a terme totes les fases que hem explicat per a que les nostres pacients puguin tornar a recuperar la qualitat de vida que un dia van perdre.
Equip de ginecologia i obstetrícia del Gabinet d’Especialitats Mèdiques Associades GEMA, S.L.
