Logopèdia

Moltes persones arriben a la nostra consulta demanant solucions per al seu problema comunicatiu. Tenen professions en què cal fer-se entendre aviat i fàcilment. Ara bé, la dicció i/o la veu els falla. No tenen una adequada vocalització i han de repetir el que diuen. Estem parlant de professors, directius, periodistes, comercials, locutors etc.

Són professionals ben formats, amb una bona actitud i aptitud però que el mitjà de comunicació que és la veu (disfonies, afonies) els falla o bé no articulen prou acuradament els sons de la parla (fonemes). Han preparat prèviament un discurs, el contingut d’uns temes que han d’explicar, fins i tot com ho han d’exposar i, en el moment de presentar-ho, de fer-ho efectiu, es desllueix l’esforç previ de preparació. També pot ser que se’ls acumuli saliva a la boca i que no sàpiguen com empassar-se-la.

No poden acabar les frases d’una manera planera i tenen la sensació d’ennuegament per l’ansietat que aquest fet els genera. Se senten decebuts en comprovar que no s’expressen amb fluïdesa.

Hem de tenir present que el cos és un element comunicatiu -expressió verbal i no verbal-. Però concretament, l’aparell bucofonador és l’instrument que dóna forma articulatòria als sons i a la parla. El moviment de la llengua i dels llavis i l’obertura de la mandíbula són elements clau d’una bona pronunciació.

Les dificultats en la pronunciació sovint es presenten ja en la infantesa. Hem de tenir present que tant en aquestes edats primerenques com més tard, quan som adults, es poden trobar solucions amb uns exercicis que facilita la logopèdia.

Lídia Cóppulo
logopeda i pedagoga