Dr. Xavier Vilà (Unitat pneumologia de Gabinet d’Especialitats Mèdiques Associades GEMA S. L.)

Durant el son, el normal és que nosaltres respirem igual que quan estem desperts, però de vegades apareixen alteracions de la respiració que donen lloc a una malaltia que la gent coneix com a apnea del son.

El son normal no és una situació de repòs total o d’immobilitat, és un estat en el que esdevenen moltes coses, canvis de posició, àmplies oscil·lacions del pols, de la pressió arterial, hi ha canvis en la profunditat i ritme de la respiració, els músculs tenen activitat i també el cervell (somnis).

Tenir una apnea vol dir deixar de respirar. El normal és que en algun moment mentre dormim, deixem de respirar, però si aquesta aturada arriba o supera els 10 segons de durada podem tenir problemes.

Es desconeix la causa exacte de l’apnea, però sí sabem que la via aèria superior es tanca com a conseqüència, en part, de la relaxació muscular durant el son, o bé per efecte d’una obstrucció anatòmica a nivell de l’orofaringe (amígdales grosses, goll…).

El tancament total de la via aèria superior l’anomenem hipoapnea.

El SAHS és un trastorn de la respiració durant el son que cursa amb freqüents episodis de curta durada d’interrupcions o pauses de la respiració. És una malaltia crònica que precisa tractament a llarg termini. És molt freqüent, afecta 4-6% dels homes, al 2,4% de dones, i a l’1-3% d’infants. Així doncs, un 4% de la població el pateix i el 25% dels accidents de trànsit estan relacionats amb ella.

La manifestació més freqüent del SAHS és el ronc fort i interromput per pauses de la respiració, seguit de moviments incontrolats de tot el cos: “és una lluita contínua per mantenir la respiració”, i d’això la que més sap és la seva parella perquè amb els seus roncs no pot dormir.

Les aturades “respiratòries” l’obliguen a despertar de forma conscient (ofecs nocturns o sobresalts) o inconscient (microdespertars), múltiples vegades durant la nit. Com a conseqüència disminueix la quantitat i la qualitat del son (dorm malament, a estones, amb disminució o absència de les fases profundes que són les reparadores).

La conseqüència immediata és que es dorm en situacions normals de la vida diària (menjant, parlant, llegint, veient la tele, al cinema, etc.), això és el que anomenem hipersomnolència diürna.

És un problema molt seriós, doncs interfereix en la seva activitat normal, l’incapacita, posa en perill la seva vida i de vegades la dels altres.

Per altra banda, com a cada apnea l’oxigen de la sang disminueix, pot generar trastorns cardiorespiratoris, alteracions neurocognitives (dificultat per a la concentració, pèrdua de memòria, etc.); alteracions sexuals (impotència, inapetència sexual…).

Les proves establertes per al diagnòstic del SAHS són: Polisomnografia i la Poligrafia respiratòria. Es realitzen mentre es dorm. El metge especialista l’aconsellarà realitzar una o altra prova per confirmar la seva malaltia. La polisomnografia es realitza en un hospital. La poligrafia respiratòria es pot realitzar al domicili o a l’hospital. És la més freqüent.

Per dur a terme aquesta prova, es col·locarà un sensor als orificis del nas que mesura com entra i surt l’aire que vostè respira. Un cinturó elàstic al voltant del tòrax i altre a l’abdomen per tal de veure els moviments respiratoris. Un sensor de posició corporal. Un petit micròfon que es col·loca al coll per captar els seus roncs. Tanmateix es col·locarà un pulsioxímetre que capta, gràcies a un petit senyal de llum, la saturació d’oxigen que té a la sang (veure https://gemasl.com/proves-diagnostiques/respiratories/poligrafia-respiratoria)

Mitjançant una aplicació informàtica, s’analitza tota la informació i s’estableix el promig d’apnees i hipoapnees durant el son (apnees per hora). Aquest promig és molt important per valorar la gravetat de la malaltia i el tractament.

El primer tractament que s’ha de fer és adquirir hàbits de vida saludables per corregir els diferents factors que poden afavorir el col·lapse de la via aèria:

·         Si té sobrepès, perdi pes.

·         Dormi de costat.

·         Dormi les hores suficients i en horari regular.

·         Eviti les begudes alcohòliques i estimulants sobretot a la nit.

·         Eviti el tabac.

·         Eviti prendre medicaments per dormir.

·         Eviti sopars abundants i esperi, si és possible, dues hores abans d’anar a dormir.

Junt amb aquestes mesures, el tractament més habitual (en funció de la gravetat de la malaltia) recomanat i que avui dia ha demostrat eficàcia, és la CPAP (aparell que ha d’utilitzar per dormir).

La CPAP és un aparell que “bufa aire”, és a dir, proporciona aire a una pressió contínua. Aquest aire subministrat a través de les seves foses nassals, fa que la via respiratòria de l’interior del coll (faringe) es dilati i es mantingui sempre oberta, evitant així que es produeixin les aturades respiratòries (apnees).