Dra. Isabel Bielsa (Unitat de dermatologia de Gabinet d’Especialitats Mèdiques Associades GEMA, S. L.)

S’ha demostrat que les persones amb història d’eritema i cremada solar, especialment, durant la infància i la joventut tenen un major risc de desenvolupar càncer cutani en la vida adulta i en la senectut. En les últimes dècades, l’espectacular increment del càncer de pell ha motivat a tot el món la posada en marxa de campanyes de sensibilització que insisteixen sobre els efectes nocius del sol i en la necessitat d’adoptar les mesures adequades per protegir-nos. L’energia lluminosa procedent del sol és primordial per a la vida de l’home i del seu entorn; però, els efectes perjudicials poden superar amb escreix als beneficiosos si al llarg de la nostra vida exposem la nostra pell al sol d’una forma indiscriminada. I això és el que passa en una gran part de la població del món occidental.

Els efectes nocius millor compresos són els que ocasionen en la pell els ultraviolats B (UVB) i A (UVA). Es divideixen en els efectes adversos aguts, i aquí s’inclourien entre d’altres l’eritema i la cremada solar, i els crònics on destaquen el fotoenvelliment i la fotocarcinogènesi. La fotocarcinogènesi és la inducció de tumors beningnes, lesions precanceroses i tumors malignes per l’efecte de l’explosió solar. Entre els tumors malignes destaca per la seva agressivitat el melanoma, un càncer que deriva dels melanòcits, és a dir, de les cèl·lules encarregades de produir la melanina, el pigment responsable del color de la nostra pell i del bronzejat. El melanoma és un dels càncers que ha mostrat un major augment en els països desenvolupats durant els últims anys i apareix amb freqüència en la població jove o de mitjana edat. Malgrat la seva agressivitat, pot aconseguir-se la curació fins al  90% dels casos si es realitza un diagnòstic precoç. Per això resulten fonamentals les revisions periòdiques dels nevus melanocítics o “pigues” i la consulta a un especialista davant qualsevol canvi cridaner en una “peca” ja existent o l’aparició d’una nova que no deixa de créixer.

Altres tipus de tumors malignes a la pell menys agressius que el melanoma però sí importants per l’elevada freqüència amb què es desenvolupen, són els que s’engloben sota el terme genèric de càncer cutani no melanoma. Aquí s’inclouen el carcinoma escatós i la seva variant més incipient (“in situ”) que és la queratosi actínica, i el carcinoma basocel·lular. El carcinoma escamós i la queratosi actínica estan clarament relacionats amb l’exposició solar i es desevolupen sobretot a la pell de les persones amb pell més clara i una exposició solar alta al llarg de la vida. La relació del sol amb el carcinoma basocel·lular és menys clara però constitueix el tumor maligne més freqüent entre la població caucàsica en tot el món.

S’ha de fomentar la fotoprotecció que, abans de res, s’aconsegueix evitant l’exposició solar i fent ús de la roba per cobrir la pell. La utilització dels filtres solars no ha de substituir aquestes precaucions, sinó ser un complement de les mateixes. Els filtres solars sempre han de ser de protecció elevada (són recomanables els filtres que indiquen en el recipient un factor de protecció solar (FPS)+50), i el seu ús és obligat en els nens (és ben conegut que la major part de la radiació ultraviolada que acumulem durant tota la vida es deu a l’exposició durant la infància i al joventut), en les persones de pell més clara i a totes les que estiguin sotmeses a una intensa exposició solar. Tot i això és molt important que la població entengui que: 1)l’ús de filtres solars no elimina el risc de prendre el sol, només ho disminueix, 2)l’aplicació d’un filtre en cap cas ha de ser un argument per incrementar la durada de l’exposició solar, especialment si es fan servir filtres que no cobreixen l’espectre dels UVA, i 3)no hi ha cap forma de bronzejat sense risc i aquí també s’ha d’incloure el bronzejat aconseguit a partir de fonts artificials d’UVA, llegiu les cabines de bronzejat artificial-UVA. És útil recordar sempre una frase que d’una forma senzilla i breu, resumeix tot el que s’ha dit fins ara: la pell “perdona” els efectes aguts de l’exposició solar però mai els “oblida”.