La prova es realitza habitualment en règim ambulatori i amb anestèsia local encara que en ocasions es pot optar per realitzar-se sota sedació.

Si la prova es realitza amb anestèsia local, gel anestèsic sobre la uretra per minimitzar les molèsties derivades de la introducció del cistoscopi.

Si la prova es realitza sota sedació, se li introduirà una cànula fina en una vena del braç i l’anestesista iniciarà la sedació.

Mitjançant el cistoscopi s’introdueix aigua o sèrum fisiològic fins a omplir la bufeta per permetre al metge una millor observació de la seva superfície interior. Davant la troballa d’algun teixit anòmal, l’uròleg pot decidir prendre una mostra o biòpsia a través del cistoscopi. Quan s’ infon el sèrum salí a la bufeta, el pacient pot sentir el desig d’orinar; però, ha de romandre plena fins a completar l’estudi.

En tots els casos és una prova ràpida d’una durada mitjana de 15 a 30 minuts.

No es requereix preparació específica, llevat que es realitzi amb sedació.

Durant els tres dies següents a la cistoscòpia pot presentar molèsties a l’orinar, sensació de ganes d’orinar molt freqüents o lleuger sagnat en l’orina.

Se li demanarà que begui abundant líquid per diluir l’orina i reduir la coïssor a l’orinar.

També es pot recomanar un bany de seient tebi per alleujar les molèsties urinàries.

Si els símptomes són molt intensos, persisteixen més de 3 dies a l’orinar o presenta sagnat en l’orina important o febre, és convenient consultar a metge per identificar possibles complicacions.

Si es va a practicar la prova sota sedació ha de venir acompanyat, i fins i tot si es va a realitzar la cistoscòpia sense sedació, és convenient venir amb algú.

El resultat de la cistoscòpia es coneix un cop finalitzada la mateixa. Si s’han pres biòpsies i / o citologia, s’haurà d’esperar diversos dies per tenir el diagnòstic definitiu.