Una unitat d’estudi de la marxa, també coneguda com a laboratori de la marxa o estudi biomecànic de la marxa, és una exploració detallada que avalua la manera com una persona camina o corre. El seu objectiu és identificar patrons de moviment incorrectes o ineficients que puguin estar causant dolor, lesions o afectant el rendiment esportiu.

Aquest tipus d’estudi no es limita només als peus, sinó que avalua la relació entre la trepitjada i la resta del cos (turmells, genolls, malucs i columna), ja que un problema en una zona pot desencadenar molèsties en una altra.

Generalment, un estudi de la marxa es compon de diverses fases i utilitza tecnologia avançada per obtenir dades precises i objectives:

Exploració clínica: L’especialista (normalment un podòleg, fisioterapeuta o metge esportiu) fa una revisió manual i visual del pacient. S’hi avaluen aspectes com:

• Història clínica i antecedents de lesions.
• Estat de la musculatura i de les articulacions.
• Rangs de moviment.
• Postura i alineació corporal.

Anàlisi estàtica: S’utilitza una plataforma de pressions o una pedigrafia (petjada plantar). En aquesta fase, el pacient es manté dret perquè la plataforma mesuri la distribució de les pressions a la planta dels peus. Això permet detectar desequilibris en el repartiment del pes i l’existència de deformitats com peus plans o buits.

Anàlisi dinàmica: Aquesta és la part més completa de l’estudi. El pacient camina o corre sobre una plataforma de pressions i/o una cinta de córrer, mentre és enregistrat per càmeres d’alta velocitat.

• Plataforma de pressions: Mesura la distribució de les càrregues i els punts de major pressió al peu durant el moviment, identificant com el peu contacta, s’hi recolza i s’impulsa del terra.
• Càmeres d’alta velocitat: Capten el moviment amb detall, permetent a l’especialista analitzar angles articulars i detectar anomalies impossibles de veure a simple vista.

L’anàlisi de la marxa és fonamental per a:

Diagnòstic: Identificar la causa subjacent de dolors als peus, turmells, genolls, malucs o esquena. Patologies com la fascitis plantar, els esperons calcanis, les tendinitis o les sobrecàrregues musculars sovint estan relacionades amb una trepitjada incorrecta.

Prevenció de lesions: En detectar desalineacions o patrons de moviment ineficients, es poden prendre mesures per prevenir futures lesions musculars i òssies, especialment en esportistes o persones que realitzen activitat física intensa.

Tractament: Els resultats de l’estudi permeten a l’especialista dissenyar tractaments personalitzats. La solució més habitual és la prescripció de plantilles ortopèdiques a mida, fabricades a partir de les dades obtingudes a l’estudi per corregir la trepitjada i millorar la postura.

Millora del rendiment esportiu: En atletes, l’estudi de la marxa ajuda a optimitzar la tècnica de cursa, millorar l’eficiència del moviment i reduir el risc de lesions, cosa que es tradueix en un millor rendiment.

Avaluació postoperatòria: És útil per monitorar la recuperació d’un pacient després d’una cirurgia o durant un procés de rehabilitació, assegurant que el patró de marxa es normalitzi.

En resum, una unitat d’estudi de la marxa consisteix en una avaluació completa i tecnològicament avançada que analitza el moviment del cos en caminar per diagnosticar, prevenir i tractar problemes biomecànics, millorant així la salut i la qualitat de vida.