Prova de broncoprovocació amb metacolina

La prova a la que vostè va a sotmetre’s consisteix en inhalar quantitats cada vegada més grans de diverses substàncies (clorur de metacolina, histamina, carbachol, adenosina) o en realitzar determinades maniobres (exercici o hiperventilació) que són capaces de provocar un estretament dels bronquis en persones amb hiperreactivitat bronquial.

És una prova que serveix per a confirmar o descartar la presència d’hiperreactivitat bronquial.

Aquesta prova es realitza per infermer qualificat amb experiència i sota vigilància mèdica.

En primer lloc es confirma l’absència de contraindicacions i el compliment del temps previ establert sense medicació inhalada. El metge li ha d’informar dels possibles riscos d’aquesta retirada transitòria de la medicació (reaparició dels símptomes que acostumen a presentar-se).

A continuació es duu a terme una mesura de la funció pulmonar mitjançant una espirometria (tècnica que mesura els fluxos i volums respiratoris). Si aquesta és normal, se li dóna a inhalar una petita quantitat de la substància i després de cert temps es mesura novament la funció pulmonar. Això es repeteix amb concentracions creixents d’aquesta substància fins arribar a una quantitat determinada amb la que finalitza la prova. Si en qualsevol de les inhalacions la funció pulmonar baixés fins a un límit establert, la prova es suspèn.

No ha de fumar en les 24 hores prèvies a la realització de la prova.

Evitarà la ingesta d’estimulants del sistema nerviós central com el cafè o el te i/o depressors del mateix, com l’alcohol o determinats medicaments com els tranquil·litzants o els utilitzats per a poder dormir (hipnòtics).

Suprimirà l’ús d’alguns aerosols utilitzats precisament per modificar la grandària dels bronquis. Observant-se els períodes de temps necessaris després de la retirada de medicaments que poden alterar la dinàmica bronquial tal com s’indica en la següent Taula:

Si es té algun dubte sobre l’ús de qualsevol medicament previ a la realització de la espirometria, el millor és que es consulti amb l’especialista.

Li entregarem un consentiment informat que haurà de signar abans de començar la prova.

La prova és ben tolerada i les molèsties es relacionen amb el temps que necessita per dur-se a terme i la necessitat de realitzar diverses espirometries (requereixen un esforç).

Permetrà el diagnòstic d’asma bronquial. Facilita la indicació del tractament més adequat.

Qualsevol actuació mèdica té riscos. La major part de les vegades els riscos no es materialitzen, i la intervenció no produeix danys o efectes secundaris indesitjables. Però a vegades no és així. Per això és important que vostè conegui els riscos que poden aparèixer en aquest procés o intervenció.

Tos, opressió en el pit i lleu dificultat per respirar.

A vegades pot produir sensació de calor, suor o mareig. Pot aparèixer en persones sensibles a certes situacions (anàlisi de sang, visió de sang, dolor, etc.).

És excepcional que es produeixi un atac sever d’asma amb insuficiència respiratòria, espasme de glotis i espasme coronari.

L’espirometria no s’ha de realitzar mai en les següents situacions:

• Expulsió de sang amb la tos (hemoptisi) d’origen desconegut.
• Neumotòrax.
• Inestabilitat hemodinàmica (difícil control de la tensió arterial), angina de pit o infart recent, o oclusió d’una artèria pulmonar amb un coàgul de sang (tromboembolisme pulmonar).
• Dilatacions anormals de les artèries (aneurismes) toràciques, abdominals o cerebrals.
• Cirurgia ocular recent (per exemple: cataractes) o despreniments de retina.
• Presència d’una malaltia aguda que pot interferir amb la correcta realització de les maniobres (per exemple: nàusees, vòmits).
• Cirurgia toràcica o abdominal recent.

A més de les que el seu metge li indiqui.