'

Gabinet de Diagnòstic per la Imatge

img-top-radiologiaiecografia

Radiologia Convencional digitalitzada

En què consisteix?

Les radiografies utilitzen radiació ionitzant que traspassen el cos per obtenir imatges. La imatge es gravarà en format digital o pel·lícula. Les diferents parts del cos es representen de forma més clara o més fosca segons la seva densitat. Les estructures denses, com per exemple els ossos apareixen blanques. On hi ha aire apareix negre. Altres estructures apareixen en diferents tonalitats de gris segons la seva densitat.

En una radiografia, la dosi de radiació és molt petita. Ara bé, només cal fer-les quan siguin necessàries.

La Radiologia Convencional Digitalitzada facilita l‘observació de les estructures internes del cos per estudiar possibles lesions. Les noves tècniques permeten utilitzar dosis de radiació ionitzant (raigs X) molt baixes que, a la seva vegada, faciliten l’obtenció d’imatges de major qualitat visual, amb més nitidesa, permetent integrar la informació en el si del sistema informàtic del centre.

Per a què s’utilitza normalment?

S’utilitza per diagnosticar una gran varietat d’afeccions, des de fractures d’ossos, càries, pneumònies, pedres al ronyó… En alguns casos, serveix com a primera aproximació, però pot ser que no sigui suficient per fer un diagnòstic. Permetrà que el metge obtingui informació per triar la millor tècnica per continuar aprofundint i arribar a determinar clarament quina malaltia pateix.

Abans d’una intervenció, com pot ser una cirurgia, el seu metge pot necessitar tenir una visió general que servirà com a “full de ruta”. De la mateixa manera, un cop acabada la intervenció també pot ser útil per avaluar els resultats obtinguts.

Com es realitza?

El pacient se situa entre el tub de raigs X i el detector. Es pot col·locar estirat o dret. Ha d’anar sense roba ni objectes metàl·lics. La radiografia es realitza en mil·lèsimes de segon. S’avisa per romandre completament immòbil o per no respirar en el moment de realitzar la radiografia.

Com s’ha de preparar?

Vostè no necessita cap preparació especial. És necessari treure’s tots els objectes metàl·lics (per exemple, joies, pírcings, etc.). Recomanem portar roba còmoda per poder desvestir-se millor.

Què experimentarà abans i després de la prova?

No s‘experimentarà res. La radiografia és una tècnica ràpida i sense dolor.

Qui realitzarà la prova?

Un infermer o una infermera o personal tècnic realitzarà la prova i serà qui supervisi en tot moment. El col·locarà en la posició correcta, l’ avisarà en el moment precís en què ha de romandre immòbil i aguantar la respiració.

Qui interpretarà els resultats?

Un metge especialista en radiologia.

Quins són els examens més freqüents?

El seu ús més habitual és per explorar els ossos, la columna, els pulmons, l’abdomen i el crani.

Quines situacions especials cal tenir en compte?

Si sospita que pot estar embarassada, és molt important que ho comuniqui. Necessitarà confirmar l’embaràs i avaluar la idoneïtat de l’exploració.

Altres elements o aspectes que cal tenir en compte

Fer moltes radiografies no vol dir estar millor atès. És necessari realitzar les justes i necessàries. Les dosis de radiació rebudes durant la prova són molt petites i no suposen cap mal per a la salut, però com succeeix amb altres proves sempre cal que estiguin indicades pel vostre metge.


  • Escoliograma
  • Ortopantomografia
  • RX abdomen simple
  • Rx ATM (articulació temporo-mandibular)
  • RX avantbraç
  • RX braç/húmer
  • RX cama
  • RX canell
  • RX càvum
  • RX clavícula
  • RX columna dorsal
  • RX columna cervical
  • RX columna lumbar
  • RX columna lumbosacra
  • RX colze
  • RX crani
  • RX cuixa/fèmur
  • RX dits mà
  • RX dits peu
  • RX edat òssia
  • RX espatlla
  • RX esquelet no espeficificat
  • RX esternum
  • RX genoll
  • RX graella costal
  • RX mà
  • RX maluc
  • RX pelvis
  • RX peu
  • RX sacre-còccix
  • RX sinus paranasals
  • RX seriada òssia
  • RX simple columna no especificada
  • RX telemetria columna
  • RX telemetria crani
  • RX telemetria extremitats inferiors
  • RX torax
  • RX turmell

Estudis contrastats i amb telecomandament

La radiologia contrastada és una forma de diagnosticar que inclou diverses proves; aquestes proves poden variar lleugerament en funció dels protocols de treball dels diferents serveis i centres.


En què consisteix?

A dur a terme un estudi sobre les formes i el funcionament de les diferents estructures del cos humà mitjançant una pantalla de fluorescència amb raigs X i un medi de contrast o substància opaca en aquests raigs (com el bari i el iode), que és injectat, ingerit o s’introdueix en forma d’ènema depenent del cas, i que facilita la visualització d’aquestes estructures.

Serveix per detectar l’existència de malalties com ara úlceres, litiasi, tumors benignes, tumors malignes, processos inflamatoris i valoracions postquirúrgiques.

Com es realitza?

Just abans de realitzar aquestes proves, cal que us despulleu, us descalceu i us poseu una bata; també és necessari que us traieu les joies i els objectes metàl·lics perquè interfereixen en la visualització i interpretació de les imatges.

A continuació, s’administra el contrast i s’obtenen radiografies.

Durant el procés de captació d’imatges, en la majoria de les exploracions, s’indiquen diferents posicions, com ara dempeus o estirats a la taula d’exploracions; també li demanarem que estigui immòbil i sense respirar per evitar que les radiografies es vegin borroses.

Com cal preparar-se?

Per a la majoria d’aquestes proves necessita estar en dejú almenys 6 hores abans de començar; durant aquest període de temps no és convenient fumar.

Per a radiografies contrastades del sistema digestiu, l’estómac ha d’estar buit perquè l’estudi sigui vàlid per al diagnòstic.

Què experimentarà abans i després de la prova?

Vostè pot trobar desagradable el sabor i la consistència de la preparació del líquid de contrast, ja que és espès i “terrós” (en el cas del bari) i amb gust d’anís (si s’utilitza una altra substància alternativa); a més, en ingerir-lo pot tenir ganes de fer rots. En el cas del iode pot notar una lleugera sensació d’escalfor a la cara, al coll i, especialment, a la zona genital.

També notarà que la taula d’estudi on es fa la prova és dura i freda.

Qui us farà la prova i on?

Personal tècnic o un infermer/a us realitzarà la prova i controlarà en tot moment; l’estudi es realitza en una sala especialment equipada per a cada exploració. El radiòleg o la radiòloga supervisen la prova, interpreta les imatges i emet un informe signat per al metge.

Situacions especials

Atès que són exploracions que utilitzen raigs X, cal que notifiqueu al vostre metge i al personal infermer o tècnic si vostè està embarassada o creu que podria estar-ho.

Altres aspectes destacats que cal tenir en compte

Són proves de diagnòstic no invasiu perquè el contrast que administrem no acostuma a produir reaccions al·lèrgiques, excepte en persones al·lèrgiques al iode; a més, els productes utilitzats en la radiografia contrastada no són radioactius. Ha de ser conscient que aquests tipus d’analítiques el poden fer sentir incòmode.


Estudis mamogràfics

Mamografia

La mamografia és una radiografia d’alta definició de la mama on s’utilitzen raigs X a dosis molt baixes. És la millor tècnica per diagnosticar el càncer de mama de forma precoç.

En què consisteix?

En la mamografia s’utilitza radiació ionitzant que traspassa la mama per obtenir imatges. La imatge es gravarà en format digital, o pel·lícula. Les diferents parts de la mama són més clares o més fosques segons la seva densitat. La dosi de radiació és molt petita, però només cal fer-les quan siguin estrictament necessàries.

Per a què s’utilitza normalment?

Per a la detecció precoç del càncer de mama.

Per a l’estudi de lesions al pit de nova aparició.

Com es realitza?

Generalment, la mamografia es realitza dempeus. La mama es col·loca en una safata i es comprimeix perquè adquireixi una forma adequada perquè la màquina prengui les millors imatges. A cada una de les mames es fan dues projeccions des de dos angles diferents.

Com cal preparar-se?

Vostè no necessita cap preparació especial. Cal treure‘s tots els objectes metàl·lics (per exemple, joies, pírcings o altres ornaments). No es posi al cos cremes o desodorants ja que poden interferir amb la qualitat de la imatge.

Si té exploracions anteriors faciliti-les, ja que és molt important la comparació amb els estudis previs. Conservi sempre les exploracions. Tan important com la prova que fem és la comparació amb els estudis previs.

Què experimentarà abans i després de la prova?

No experimentarà res. En ocasions, a causa de la compressió pot ser que es noti una petita molèstia que dura molt poc.

Qui farà la prova?

Un infermer o infermera o personal tècnic l’atendrà a la prova i supervisarà en tot moment.

Qui interpreta els resultats?

Un metge especialista en radiologia amb formació específica en diagnòstic de la mama.

Quins són els exàmens més freqüents?

El seu ús més habitual és per explorar la mama. Pot ser que hi hagi una justificació clínica o que sigui convenient la mamografia perquè forma part de la població inclosa en els actuals protocols de “cribratge” que pretenen fer un diagnòstic precoç del càncer de mama.

Quines situacions especials cal tenir en compte?

Notifiqueu al vostre metge:

  • Si creu que està embarassada, ha de confirmar l’embaràs i avaluar la idoneïtat de l’exploració;
  • Si està donant el pit, també hem de valorar la conveniència de l’exploració;
  • Si està operada o ha rebut un cop important al pit anteriorment;
  • Si és portadora d’una pròtesi de mama, perquè és necessari adaptar la tècnica. Per sota dels 35 anys no es recomana aquesta prova ja que el teixit mamari és molt dens i no es pot explorar. En aquests casos generalment s’inicia l’estudi amb una ecografia.

Altres elements o aspectes que cal tenir en compte

És possible que després de fer la mamografia, el metge requereixi altres proves addicionals per observar millor el pit. En tot cas, si cal fer més exploracions no sempre vol dir que s’hagi vist res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.


Ecografies

Ecografia

L’ecografia és una prova mèdica que utilitza ultrasons que permeten que una màquina compongui amb aquests ultrasons imatges del cos. Quan aquesta tècnica s’utilitza per explorar els vasos sanguinis s’anomena ecografia Doppler.

En què consisteix?

L’ecografia és un mètode d’exploració que obté imatges de l’interior del cos mitjançant ultrasons. A l’incidir els ultrasons en els diferents teixits del cos produeixen un eco que es tradueix en imatges. Entre els seus avantatges respecte a altres tècniques, destaca que és còmoda per al pacient, innòcua i barata; a més, es tracta d’una prova en temps real i que, per tant, permet observar al moment els moviments dels teixits, els òrgans interns, veure la sang que circula o els moviments dels intestins.

Per a què es fa servir normalment?

Permet diagnosticar una àmplia gamma de situacions. La més coneguda és la del seguiment de l’embaràs, però s’utilitza en totes les especialitats mèdiques. L’ecografia no és útil per observar les estructures del cos que tenen ossos o aire.

Com es realitza?

El pacient roman estirat. A la zona del cos que es vol explorar, a la pell, el metge desplaça una sonda impregnada en un gel que facilita el moviment. Aquesta sonda emet i recull els ultrasons que reboten en els òrgans. Aquests ultrasons són els que es traduiran en imatges en temps real i es veuran a la pantalla de l’ecògraf.

Com cal preparar-se?

Depèn del tipus d’ultrasò. La majoria de les exploracions no requereixen preparació. L’ecografia abdominal pot requerir dejú. A l’ecografia renovesical necessitarà beure aigua i “aguantar” les ganes d’orinar. En tot cas, és el metge qui ha d’especificar.

Què experimentarà abans i després de la prova?

No experimentarà res.

Qui realitzarà la prova?

Un metge especialista farà la prova i serà qui supervisarà en tot moment. Pot ser que vagi fent preguntes per tal d’obtenir informació que complementi el que veu a la imatge.

Qui interpretarà els resultats?

Un metge especialista.

Quines són les exploracions més freqüents?

S’utilitza per a l’estudi de l’embaràs, l’abdomen (entre altres òrgans, la vesícula, el fetge, els ronyons, el pàncrees, l’apèndix…), la pròstata, el sistema cardiovascular, la tiroide i els músculs i tendons.

Quines situacions especials cal tenir en compte?

Probablement, d’ultrasò és la prova més innòcua i indolora que es realitza per a l’estudi de les malalties. D’ultrasò i l’energia que s’utilitza no presenta cap tipus de risc. Per aquesta raó s’utilitza per a l’embarassada. En alguns infants pot ser necessària la sedació per evitar que es moguin.

Altres aspectes o elements que cal tenir en compte

D’ultrasò també pot utilitzar-se per visualitzar l’àrea del cos on prendre mostres de teixit. També s’utilitza com un tractament amb freqüències de ràdio i les ones en els pacients amb tumors. En alguns casos pot ser necessària la injecció d’un contrast a la vena.


Ens podeu trobar de dilluns a divendres (dissabtes, diumenges i festius tancat) a:
Centre Mèdic GEMA I: C/ Nou, 13-15 – Mataró · Horari de 08:30 a 21:00 h
Centre Mèdic GEMA II: C/ Pizarro, 27 – Mataró · Horari de 09:00 a 13:00 h i de 15:30 a 21:00 h
Centre de Diagnòstic per la Imatge GEMA: C/ Nou, 39 – Mataró · Horari de 08:30 a 12:30 h i de 15:15 a 20:00 h (divendres matí tancat)
Centre de Rehabilitació i Fisioteràpia GEMA: C/ José M. Torrijos, 55 – Mataró · Horari de 08:00 a 20:30 h
Centre de Pediatria GEMA: C/ Sant Cugat, 50 – Mataró · Horari de 09:00 a 13:00 h i de 15:30 a 20:30 h

info@gemasl.com | Gabinet d’Especialitats Mèdiques Associades GEMA, CIF: B-61152740 – Avís legal

Autoritzacions administratives d’obertura i funcionament del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya: E08040500E08040490E08709407E08709397